EL MEU ESTUDI DE FOTOGRFIA DE MASCOTES A MAIALS
Jo des de
quan tenia 19 anys
vaig tenir a Scooby
, que era Yoshire
I vaig fer fotos de estudi
fotografia de massots de membres de part de
família , després 21 anys vaig tenir a
la Lassie quera
mestissa de yorshire i també la vaig fer fotos de
estudi fotografia de massots de
membres de part de família, i després més tard
23 anys vaig tenir a Nevat que era
mestís de corgi , i partir
edat 26 anys vaig
tenir a la Brisca i amb ells
també els he fet fer fotos de
estudi fotografia de massots de
membres de part de família , i
ara tinc 29 anys
i faré fotos de estudi fotografia de massots de membres de
part de família , que son
de la protectora de Alcanó de Centre d'Acollida d'Animals de
Companyia del Segrià i els faré fotos al Lluc
i a la Nairobi . I ells que no
siguin meus , es com si
fossin meus , perquè
si els faig fotos , jo amb la meva
Camara de fotos es com si fossin
meus , i també serà
membres de part de la
Família i jo
m’agrada fer muntatges de gossos ,
perquè a mi me relaxar
els muntatges , fent
fotos dels gossos , de les
protectores , per ajudar-los ,
a les protectores , que els he
ant tenir , aquest gossos
, i alguns que els he
trobat de la gossa
Blanca que es
Podenca Portuguès , gracies fer
les fotos jo , ja
estar amb una casa
familiar de Maials , i
Chester es on he
trobat a internet , de protectora
de gossos a Proteccion
Animal Por Los Pelos .
cada any ,
però jo
m’agrdaria tenir-ho 6
gossos , per cada any ,
o per un anys tenir 2 gossos , que
he trobat , o
son de les protectores , de
Lleida , no
se , si algú , me
ajudar-la , acompanyarien , algú,
a la protectora Centre d'Acollida
d'Animals de Companyia del Segrià , I ells , em
faig molta a companyia , i me donen amor , felicitat ,
amistat de companyia de la meva vida de
Maials , i jo els tindre ,
quan jo , no estiga
a MIALS , i ara estic
a Maials , ells me han donat
tot , la vida , van omplir eles
somnis , de tenir mascotes
que son membre
, de la Família , a Maials
, els tindre fins
als 35 anys , i yata ,
els gossos , que vull
tenir-los a Maials , i dels noms
que m’agraden posar-los son Teo
i Lena , a per tenir-los a
Maials , casa , que
siguin membres de part de la
meva família , quan estiga jo
viva , per difruitar-nos
, fins des de 35
anys de estar –hi amb ells ,
pel poble de
Maials , i també
, els noms del Casper i
Heidi , aquests deixaré
, per les protectores de
Alcanó , però els aquests noms els triaré jo , per posar-los , els
noms , i també els
faré fotos , iguals
, com si fossin meus , però ,
perquè jo m’agrdaria
molt fer-ho , molt , fer-ho fotos de mascotes de
les protectores , i jo volia
ajudar passar-los els noms a
meva família Florensa Ribes , de gossos
, de posar-lo Casper i Heidi
.
I
jo ara faig
9 anys que he marxar
del centre entrevies d’ Asprós , i
ara estic treballant , a GMN de oficina
de Gmn i he set Auxiliar
de admistratriu i ara estic a Laboratori de GMN
de les rodes i m’agrdaria
estar-hi de moment 6 ANYS allí
, a Gmn , a Maials , desprès quan facin
15 anys que he estat a fora
de Asprós . I ara
be jo ara me’n
aniré a passejar , i
fer-ho fotografia de estudi de
fotografia de mascotes a Maials .
I
ara jo estic
fet una altra vida
, es treballar a Gmn , aguantaré
, 6 anys de practiques
, de treballant a Maials
, de Gmn , i desprès ja
ho veurem , i
com en acacabat haure
a acabar ,de estar-hi
a Barcelona , Sitges i .... i després jo m’agrdaria de moment
per meva vida tenir 8 gossos
a casa , per cuidar-los ,
si no els puc tenir-los 8 gossos
a casa , faré veure ,
que he tingut 8
gossos , a
Maials , i jo ja he he
tingut 4 gossos , a
Maials , i la resta
o ela seguiment gossos , que
no he pogut
tindre’ls a casa que me
falten 2 gossos o 4 gossos
que aniré a fer-ho
fotos a la protectora de Centre d'Acollida d'Animals de Companyia del Segrià , faré veure
, com haguí tingut
2 gossos o 4 gossos
més a casa , de Maials , perquè a jo em fan fer-ho molt
feliç , de viure amb els
gossos , a Maials , semblen com si fossin
els teu fills , els parles amb ells
, com uns humans , em fan molt
a companyia , amor ,
felicitat , pau , tranquil·litat , teràpia
canina
, escolten , estan amb tu teu costat
de teu bon
humor , teus moments
, sempre estant
teva vida , i també
son part de membres de la família , si algú ,
vol entendre , que me
entenguin , i si no em volen entendre a jo ,
que no men entreguin
, més da igual , casi
, tot de la gent
, jo ja me portat
una medalla , al pit
, de estic
treballa a Gmn , estic molt orgullosa , com
soc , qui soc , i
conèixer a jo mateixa . I Bueno adéu ,
bona nit
!!
UNITATS CANINES
MODERNES
Durant la Primera
Guerra Mundial, les races canines utilitzades per a les operacions militars van
ser diverses: l'airdale terrier, el pastor alemany alsacià, el rottweiler o el
schnauzer gegant van haver d'acostumar-se al soroll dels morters i els obusos
en condicions terribles, ja que els seus amos no podien pràcticament
proporcionar-los una alimentació adequada. En canvi, als camps d'ensinistrament
van rebre una dieta sana i un bon mètode d'exercicis. França va ser el primer
país que va pretendre utilitzar els gossos a les maniobres d'infanteria, encara
que mai no va poder desenvolupar el projecte per falta de finançament. Serien
els alemanys i els russos els primers a utilitzar els gossos en primera línia
de combat, començant per ensinistrar-los en tasques de missatgeria, encara que
estava prohibit manifestar-los afecte ni acariciar-los.
les races canines
utilitzades per a les operacions militars van ser diverses: l'airdale terrier,
el pastor alemany alsacià, el rottweiler o el schnauzer gegant.
Els alemanys van
establir dues escoles canines que podien albergar més de dos mil gossos, on
eren entrenats com sentinelles, guardians o missatgers. Incorporats en una nova
unitat anomenada K-9, els animals rebien entrenament com qualsevol altre membre
de la infanteria, de la Lutwaffe (la força aèria) o de les divisions
cuirassades Panzer. La divisió canina alemanya va intervenir als fronts de França,
Rússia, Països Baixos, Itàlia, Polònia, Noruega i al Nord d'Àfrica, on van
servir a les ordres de l'Afrika Korps del mariscal Rommel.
per saber-ne més
Els romans tenien
gossos petits com a mascotes
Els romans tenien
gossos petits com a mascotes
Llegir article
RECONEIXEMENT ALS
SERVEIS PRESTATS
Durant la Segona
Guerra Mundial diversos gossos van destacar per les seves actuacions en tots
dos bàndols, com un pastor alemany anomenat Bob que va arribar a localitzar més
de setze soldats ferits que després d'un bombardeig s'arrossegaven perduts al
camp de combat. Quan Bob descobria un soldat ferit, es tirava al costat perquè
el ferit pogués agafar alguna cosa del que duia en una farmaciola adossada al
seu llom. Al bàndol aliat va servir Rob, que com a paracaigudista salto més de
vint vegades per exercir missions secretes. Un altre cas és el de Ricky, que
malgrat estar ferit va continuar duent a terme la feina de casa com a detector
de mines. Altres gossos com Bellesa, Peter, Irma, Jet o un petit fox terrier
anomenat Beauty van resultar fonamentals per localitzar supervivents durant els
bombardejos alemanys a Londres.
Aquest pastor
alemany anomenat Antis va rebre una medalla Dickin en reconeixement pels
serveis prestats durant la Segona Guerra Mundial amb el seu propietari, que va
lluitar a la Royal Air Force britànica. L'aviador suec havia rescatat el gos
quan era un cadell entre les ruïnes d'un castell francès i hi va carregar
durant la fugida de França.
Foto: CordonPress
Gossos com
Bellesa, Peter, Irma, Jet o un petit fox terrier anomenat Beauty van resultar
fonamentals per localitzar supervivents durant els bombardejos alemanys a
Londres.
Per premiar tanta
valentia i fidelitat es va crear el 1943 la medalla Dickins, guardó que avui
segueix vigent i que pretén rendir tribut a aquells animals que amb el seu
esforç, i en molts casos amb la seva vida, han ajudat l'ésser humà en èpoques
de conflicte. A Londres s'alça un monument commemoratiu que recorda no només
els gossos premiats amb aquesta medalla, sinó tots aquells animals anònims
(cavalls, mules, coloms, etc.) que, segons ha recordat Jilly Cooper, presidenta
de la PDSA (Dispensari Popular per als Animals Malalts, per les sigles en
anglès), "sense tenir idea de perquè havien estat arrossegats als conflictes
dels homes, van actuar només moguts per la lleialtat i l'afecte".
5 Races de gossos
usats a la guerra 🚀 Gossos herois amb història
Al llarg dels
anys la humanitat ha viscut i vist moltes guerres i així com van existir
soldats que van marcar la història, també van existir gossos que van fer la
seva part a les guerres. En aquesta ocasió portem les races de gossos usats a
la guerra o gossos militars i unes històries sobre els gossos que van ser
herois durant les batalles.
Podem fer-nos una
idea sobre les races de gossos que es fan servir per a la guerra, a causa de
les seves qualitats. No obstant et sorprendràs, ja que a més anomenarem altres
races que ni t'imaginaves que són perfectes per a aquest tipus de tasques.
Taula de
Contingut
Aquestes són les
races de gossos usats a la guerra
1. Airedale
terrier
2. Belga malinois
3. Doberman
pinscher
4. Pastor alemany
5. Husky siberià
5 Gossos que van
ser herois de guerra
1. “Bamse”
2. “Judy”
3. “Sergent
Stubby”
4. “Gander”
5. “Terrier Rip”
Aquestes són les
races de gossos usats a la guerra
1. Airedale
terrier
Es coneix a
l'airedale terrier com el rei dels terrier gràcies a la seva grandària, sent
aquest el més robust i de major alçada entre els terrier. Són gossos de
caràcter dolç i solen avorrir-se ràpidament a l'entrenament caní.
Aquesta raça s'ha
usat en diverses guerres com a gossos missatgers, a causa de la seva capacitat
i compromís per lliurar la informació sense cap por, fins i tot després de
lesionar-se.
Airdale Terrier a
la guerra
La personalitat
de l'airedale s'ha suavitzat a causa de la barreja entre el sabuès i el
terrier, encara que continuen sent gossos durs. Es porten bé amb altres gossos
i altres mascotes amb què creixen. Són molt comprensius amb els nens, encara
que poden ser una mica tremends amb els més petits.
És necessari un
entrenament i socialització a molt primerenca edat. Solen mostrar distància
davant dels estranys. Són molt intel·ligents, una mica tossuts i molt
independents. No són gaire llauradors però són molt fidels a la seva raça
terrier. Així que tindrem un excel·lent excavador i mossegador. És necessari el
contacte amb les persones per aconseguir que l'airedal terrier sigui un gos
molt alegre.
Reaccionen
immediatament davant de qualsevol situació de perill advertint-nos-en, fins i
tot gràcies a la seva gran valentia s'encarregaran d'aquesta situació. Són
gossos molt protectors amb la família i encara més amb els petits de la casa.
No solen alterar-se gaire, per la qual cosa hem d'estar molt atents a qualsevol
ferida que puguin patir, ja que ells molt poques vegades ens ho faran saber.
Llegeix això:
Races de Gossos Terrier Origen i Classificació segons la FCI
2. Belga malinois
Aquesta raça és
molt apassionada per la família i té un instint de protecció que ens brindarà
seguretat sense necessitat de ser molt agressiu. El belga malinois és un gos
molt intel·ligent i de bona actitud pel treball.
Sobresurten molt
com a gossos policies o gossos militars, quan està equipat correctament amb
armilles de flotació i òbviament un entrenament adequat, són capaços de fer
salts des d'helicòpters a l'aigua.
Belga Malinois a
la guerra
Són gossos molt
resistents, estan acostumats a viure a l'exterior i poden suportar temperatures
baixes. El pastor belga malinois és un gos molt actiu i entusiasta, és molt
ràpid i solen estar en constant moviment.
Aquesta és una
raça multifuncional, són excel·lents com a gossos pastors però també són molt
bons en protecció i al moment d'aplicar la llei. És a dir, són excel·lents
gossos policies o gossos militars. Són gossos antidrogues, antibombes i molt
bons detectors de gasos. No només això, també són empleats en recerca i rescat,
rastreig i obediència. A més, tenen una gran agilitat al trineu.
També són bons
com a gossos terapèutics per a persones amb discapacitats, ancianes o persones
malaltes. És molt important tenir en compte que aquesta raça és molt exigent,
per la qual cosa hem de tenir un gran nivell d'experiència per poder oferir una
excel·lent atenció i qualitat de vida. El que més els agrada als belgues
malinois és estar amb la família.
3. Doberman
pinscher
El dòberman és
molt conegut per la seva energia. És un gos molt afectuós, obedient i lleial, a
més de ser un excel·lent amic.
Aquesta raça és
molt emprada com a gos policia o militar, pel fet que són molt retentius i intel·ligents
al moment de l'ensinistrament que se'ls brinda.
Doberman Pinscher
a la guerra
Se'l considera
com un gos dirigit a les persones aficionades i dolces. Això, mentre que se'ls
ofereix una educació i socialització adequada. Són gossos molt fidels als seus
amos i si es crien des de cadells amb nens, arriben a ser molt bons amb ells.
Malgrat tot això, el dòberman sol refermar-se a una sola persona.
Aquests gossos
són protectors per naturalesa. Per això, no és recomanable excedir
l'entrenament en aquesta àrea, ja que podria arribar a ser sobreprotector i
agressiu. De la mateixa manera, és molt important l'ensinistrament caní a
primerenca edat i exercicis diaris, per evitar
5 Races de gossos
usats a la guerra 🚀 Gossos herois amb història
Al llarg dels
anys la humanitat ha viscut i vist moltes guerres i així com van existir
soldats que van marcar la història, també van existir gossos que van fer la
seva part a les guerres. En aquesta ocasió portem les races de gossos usats a
la guerra o gossos militars i unes històries sobre els gossos que van ser
herois durant les batalles.
Podem fer-nos una
idea sobre les races de gossos que es fan servir per a la guerra, a causa de
les seves qualitats. No obstant et sorprendràs, ja que a més anomenarem altres
races que ni t'imaginaves que són perfectes per a aquest tipus de tasques.
Taula de
Contingut
Aquestes són les
races de gossos usats a la guerra
1. Airedale
terrier
2. Belga malinois
3. Doberman
pinscher
4. Pastor alemany
5. Husky siberià
5 Gossos que van
ser herois de guerra
1. “Bamse”
2. “Judy”
3. “Sergent
Stubby”
4. “Gander”
5. “Terrier Rip”
Aquestes són les
races de gossos usats a la guerra
1. Airedale
terrier
Es coneix a
l'airedale terrier com el rei dels terrier gràcies a la seva grandària, sent
aquest el més robust i de major alçada entre els terrier. Són gossos de
caràcter dolç i solen avorrir-se ràpidament a l'entrenament caní.
Aquesta raça s'ha
usat en diverses guerres com a gossos missatgers, a causa de la seva capacitat
i compromís per lliurar la informació sense cap por, fins i tot després de
lesionar-se.
Airdale Terrier a
la guerra
La personalitat
de l'airedale s'ha suavitzat a causa de la barreja entre el sabuès i el
terrier, encara que continuen sent gossos durs. Es porten bé amb altres gossos
i altres mascotes amb què creixen. Són molt comprensius amb els nens, encara
que poden ser una mica tremends amb els més petits.
És necessari un
entrenament i socialització a molt primerenca edat. Solen mostrar distància
davant dels estranys. Són molt intel·ligents, una mica tossuts i molt
independents. No són gaire llauradors però són molt fidels a la seva raça
terrier. Així que tindrem un excel·lent excavador i mossegador. És necessari el
contacte amb les persones per aconseguir que l'airedal terrier sigui un gos
molt alegre.
Reaccionen
immediatament davant de qualsevol situació de perill advertint-nos-en, fins i
tot gràcies a la seva gran valentia s'encarregaran d'aquesta situació. Són
gossos molt protectors amb la família i encara més amb els petits de la casa.
No solen alterar-se gaire, per la qual cosa hem d'estar molt atents a qualsevol
ferida que puguin patir, ja que ells molt poques vegades ens ho faran saber.
Llegeix això:
Races de Gossos Terrier Origen i Classificació segons la FCI
2. Belga malinois
Aquesta raça és
molt apassionada per la família i té un instint de protecció que ens brindarà
seguretat sense necessitat de ser molt agressiu. El belga malinois és un gos
molt intel·ligent i de bona actitud pel treball.
Sobresurten molt
com a gossos policies o gossos militars, quan està equipat correctament amb
armilles de flotació i òbviament un entrenament adequat, són capaços de fer
salts des d'helicòpters a l'aigua.
Belga Malinois a
la guerra
Són gossos molt
resistents, estan acostumats a viure a l'exterior i poden suportar temperatures
baixes. El pastor belga malinois és un gos molt actiu i entusiasta, és molt
ràpid i solen estar en constant moviment.
Aquesta és una
raça multifuncional, són excel·lents com a gossos pastors però també són molt
bons en protecció i al moment d'aplicar la llei. És a dir, són excel·lents
gossos policies o gossos militars. Són gossos antidrogues, antibombes i molt
bons detectors de gasos. No només això, també són empleats en recerca i rescat,
rastreig i obediència. A més, tenen una gran agilitat al trineu.
També són bons
com a gossos terapèutics per a persones amb discapacitats, ancianes o persones
malaltes. És molt important tenir en compte que aquesta raça és molt exigent,
per la qual cosa hem de tenir un gran nivell d'experiència per poder oferir una
excel·lent atenció i qualitat de vida. El que més els agrada als belgues
malinois és estar amb la família.
3. Doberman
pinscher
El dòberman és
molt conegut per la seva energia. És un gos molt afectuós, obedient i lleial, a
més de ser un excel·lent amic.
Aquesta raça és
molt emprada com a gos policia o militar, pel fet que són molt retentius i
intel·ligents al moment de l'ensinistrament que se'ls brinda.
Doberman Pinscher
a la guerra
Se'l considera
com un gos dirigit a les persones aficionades i dolces. Això, mentre que se'ls
ofereix una educació i socialització adequada. Són gossos molt fidels als seus
amos i si es crien des de cadells amb nens, arriben a ser molt bons amb ells.
Malgrat tot això, el dòberman sol refermar-se a una sola persona.
Aquests gossos
són protectors per naturalesa. Per això, no és recomanable excedir
l'entrenament en aquesta àrea, ja que podria arribar a ser sobreprotector i
agressiu. De la mateixa manera, és molt important l'ensinistrament caní a
primerenca edat i exercicis diaris, per evitar

I els de la raça de caça
son , dels gossos :
10 races de
gossos de caça que pots tenir a casa:
Labrador
Probablement aquest sigui el gos (originàriament) de caça que més hauràs
vist a les cases d'amics o familiars. Pertany a la família dels retriever (com
el golden) i, com sabràs, és el company ideal per a la família, molt obedient i
que respon a la perfecció a l'ensinistrament. Compte, perquè tenen molta
tendència a engreixar-se. Els mascles poden arribar a pesar 36 kg, mentre que
les femelles 32 kg.
- Relacionat: Les races de gos més propenses a engreixar
Beagle
Aquesta és una altra de les races de gos més habituals a les cases. La seva
mida, personalitat i facilitat d'adaptació els fan perfectes per viure en
família. Això sí, són força llauradors, a causa del seu instint guardià. Es
porten molt bé amb els infants i amb altres animals. No solen pesar més de
10-12 kg.
Característiques
La seva forma és allargada i baixa, amb una cua llarga i musell estirat,
orelles llargues i caigudes, potes curtes i ungles negres. Aquestes potes
curtes són potser la característica més reconeguda de la raça i les que
faciliten la caça en caus, que era la seva principal activitat dins la caça, on
es mostra com un rastrejador i molt valent, i que no dubtarà a enfrontar-se a
un ferotge senglar.
Enregistrat d'una parella de Dachshund.
Hi ha tres varietats, segons la circumferència toràcica mesurada a l'edat
de 15 mesos:
Estàndard: pes màxim de 9 kg i una circumferència toràcica superior a 35
cm.
Miniatura: circumferència toràcica entre 30 i 35 cm.
Dachshund per a la caça del conill: circumferència menor de 30 cm.
Cadascuna de les varietats de mida pot presentar tres tipus de pèl:
De pèl curt.- El pèl ha de ser curt, espès, brillant, llis, ben enganxat al
cos, fort i dur; no ha de mostrar zones sense pèl. La cua amb pèl fi i espès.
De pèl llarg.- El pelatge està proveït d'una capa externa de pèl llis,
brillant i ben enganxat al cos, s'allarga sota el coll ia la part inferior del
cos, sobresurt a les orelles i presenta a la part posterior de les extremitats
un pèl clarament més llarg en forma de plomes. Els cabells més llargs es troben
a la part inferior de la cua, on forma bandera.
De pèl dur.- Amb excepció del musell, les celles i les orelles, té a tot el
cos - barrejat amb la capa interna de pèl - una capa externa amb els cabells
enganxats al cos, espès, aspre i gruixut. Al musell posseeix una barba ben
marcada. Les celles són espesses. A les orelles, els cabells són més curts que
al cos, gairebé llis. La cua amb pèl ben desenvolupat, uniforme i molt
enganxat.
Són gossos de caràcter afectuós, sociable i juganers, els encanta passar el
temps jugant sense importar l'edat i per això no s'és recomanable deixar-los
molt de temps sols, ja que poden causar danys com ara trencar mobles o altres
objectes. També en estar sols tendeixen a sentir-se tristos, per la qual cosa
ja no volen passar temps amb les altres persones i no volen menjar. Si se'l
deixa cada dia, el gos pot desenvolupar la síndrome de l'abandó, que es dóna
majoritàriament en gossos joves. La síndrome d'ansietat per separació en gossos
és un trastorn de comportament molt característic en gossos que es queden sols
a casa o se separen dels amos després d'haver-hi passat una llarga temporada.
Això té tractament:
Modificació de l'entorn del gos: cal proporcionar estimulació física i
mental per baixar els nivells d'ansietat.
Teràpia de modificació de conducta: cal ensenyar el gos a tolerar la
separació.
Varietat pèl llarg.
Varietat pèl curt estàndard.
Varietat per a la caça de conill.
Varietat pèl dur.
Varietat miniatura pèl curt.
A les cinc varietats de pèl s'admeten els mateixos colors:
Gossos unicolors: Vermell, vermell-groc, groc, amb o sense clapejat negre.
El blanc no és desitjable, però en forma d'unes petites taques no és
eliminatori. La tòfona (part terminal del nas) i ungles són negres, encara que
es permet el color vermellós-marró.
Gossos bicolors: Negre profund o marró clar, tots amb marques de foc de
color vermell rovellat o groc damunt dels ulls, als costats del musell i del
llavi inferior, a la vora interior de les orelles, a l'ampit, a les parts
interiors i posteriors de les extremitats, als peus, al voltant de l'anus i des
d'aquí fins a un terç o la meitat de la part inferior de la cua. La tòfona i
les ungles són negres en gossos negres; en gossos de color marró, porten aquest
mateix color. El blanc no és desitjable, però s'admeten taques petites. No són
desitjables marques de foc massa esteses.
Gossos tacats
(arlequins, tigrats): El color bàsic és sempre un color fosc (negre, vermell o
gris). Són desitjables taques irregulars grises o beix. Ni el color fosc ni el
clar no han de predominar. El color tigrat té ratlles més fosques sobre un fons
vermell o groc. La tòfona i les ungles són com en el cas dels gossos uni o
bicolors.
Educació
S'exagera molt en afirmar que el dachshund és tossut i no es deixa educar.
No obstant això, pot existir alguna raó per jutjar-ho així, potser la seva
petita mida porta a cuidar-lo més del que és degut ia transigir amb els seus
capricis, els mateixos que tenen la majoria de cadells, cosa que després en el
llenguatge popular es tradueix en les proverbials "cabezonerías" del
dachshund, que es donen en gairebé tots els cadells. A banda d'això, l'educació
d'un dachshund no és més difícil que qualsevol gos, al contrari. El dachshund
és un gos molt intel·ligent, que aprèn molt ràpid, i de cadell, igual de capçal
que altres races. Quan comprenen les regles de convivència i se'ls educa
adequadament són gossos afectuosos, protectors i alhora molt juganers, fins i
tot arribant a col · laborar en les tasques de la llar.
Com saber de quina raça és el meu gos mestís? I la Gemma que
li agradaria tenir a casa
a Maials de races mestisses : Estimem tots els gossos per igual
sense importar la seva raça o història. A ells els representa la seva
personalitat i afecte. No obstant això, conèixer les races que s'integren al
nostre pelut ens ajuda a reconèixer les seves necessitats, temperament,
morfologia i possibles problemes de salut derivats de la seva genètica. Mira
com saber de quines races és un gos mestís! Quins són els gossos mestissos?
Els gossos mestissos o criolls es caracteritzen per ser el resultat duna
barreja entre diverses races que els fan únics. Generalment, aquest tipus de
canins són producte de la cruïlla espontània o natural, sense cap mena
d'intervenció humana. Per això, la diversitat de característiques físiques i de
caràcter que hi trobes. A més d'altres particularitats de la seva longevitat,
salut i intel·ligència.
Et pot interessar: Adoptar un gos crioll: la millor decisió!
Quants anys pot arribar a viure un gos mestís?
Per la mateixa condició de la concepció natural dels nostres peluts
mestissos, s'aconsegueix gaudir d'una bona salut i llarga esperança de vida.
Són gossos que tenen menys probabilitats de patir errors genètics i malalties
congènites.
Ara, si bé és cert que la longevitat del teu gos depèn directament de la
cura en alimentació, controls amb el veterinari, activitat física i afecte
Gossos
mestissos vs. encreuament de races:
Com saber de
quines races és el meu gos mestís?
És possible
identificar les races que posseeix el teu gos amb diferents proves com a test,
i fins i tot, per aplicacions. Fins i tot, si la curiositat i l'afany per
entendre i conèixer millor les condicions del teu gos és tal, pots consultar el
veterinari, qui són la seva experiència pot ajudar-te.
Test per saber
quina raça és el meu gos
Aquestes són
les variables que fan part del test per identificar les races involucrades al
teu gos mestís:
Forma del cos:
Aquí has de tenir en compte el gruix del cos i el llarg de les potes. Aquests
són els tipus de cossos segons la raça:
a) Cossos prims
Pointer alemany
de cabells curts
FoxHound
Doberman
Border Collie
b) Cossos
robusts
Pagès Retriever
Gos de Sant
Huberto
Rottweiler
Pitbull
Bichon Maltes
Les orelles: Hi
ha dos tipus d'orelles les caigudes i les alçades. Examina les orelles de la
teva mascota i compara-les amb les races pures. Aquest tret és definitiu per
conèixer-ne l'origen.
El pelatge: En
aquest aspecte has de tenir en compte la longitud i el tipus de pèl que
posseeix. En canins el pelatge es divideix en dos:
a) Capa simple:
Aquest tipus de pelatge és d'una sola capa, és poc dens i prim. Algunes races
amb aquest pelatge són:
Poodle
American
Pitbull Terrier
Boxer
b) Capa doble:
I entre els de capa doble, és a dir, amb un pelatge molt suau, gruixut i llarg
es troben els gossos de treball, de pastors i esportius o atlètics.
Color del
pelatge: La tonalitat del seu pelatge és també un tret distintiu. Les races es
diferencien pel tipus de color i la barreja de tonalitats, igual que els
patrons. Aquesta és la classificació d'algunes races segons el color dels
cabells:
a) Tricolor
(negre, blanc i taronja)
Welsh Corgi
Cardiga
Pastor
australià
Border Collie
Gran boier suís
b) Color sòlid
Pagès retriever
Golden
Retriever
American Pit
Bull Terrier
Dachshund (gos
salsitxa)
Chihuahua
Bichón Maltés
Pomerània
c) Color negre
i taronja
Rottweiler
Doberman
Pinscher
alemany
Black and Tan
Coonhound
Pastor alemany
d) Atrigrat:
American Pit
Bull Terrier
Boxer
Plott Hound
Dogo alemany
(Gran Danès)
Aplicació per
saber la raça del meu gos
En realitat no
és una sinó diverses aplicacions que s'han desenvolupat per ajudar-te amb la
missió d'identificar les races que es reuneixen al teu mestís pelut.
Grans del món
de la tecnologia com Microsoft i Google tenen aplicacions amb què en fer una
foto del teu pelut, es realitza una cerca i identificació de patrons. Després
de la cerca a la seva enorme base de dades, llança com a resultat les races més
semblants a les del teu gos.
Tipus i mides
de gossos mestissos
La mida i el
pes també varia naturalment en els nostres gossos mestissos. Sent això és un
factor determinant per reconèixer el seu llinatge. Depenent de la mida del cos
podràs suposar i identificar la raça dels seus pares.
Gossos
mestissos grans
Podries
determinar que el teu gos mestís és de races grans d'acord amb el seu pes:
Races gegants: de 50 kg a 120 kg Races grans: entre 25 a 50 kg
Gossos
mestissos grans
Podries
determinar que el teu gos mestís és de races grans d'acord amb el seu pes:
Races gegants: de 50 kg a 120 kg Races grans: entre 25 a 50 kg
Gossos mestissos
petits
I el seu
definitivament el teu pelut és evidentment petit, comprova que és part de les
races petites i miniatures: Races miniatures: Menys de 5 KgLes races petites: 5
a 14 Kg
Gossos
mestissos cadells
Tingues en
compte que els cadells femelles tendeixen a tenir la mateixa mida de la seva
mare, igual que els cadells mascles al del seu pare. Pel que fa a l'aparença i
el comportament, els nostres cadells mestissos solen ser saludables, menys
delicats que alguns gossos de raça amb predisposicions genètiques. Això no
obstant, les cures bàsiques i atencions han de ser les de qualsevol altre gos.
Et pot
interessar: Com alimentar un gos cadell?
Recordeu que
més que un caprici o pura curiositat, això d'identificar les races que fan part
de la genètica del vostre pelut, us facilitaran la cura en la vostra
alimentació i salut. Tot i això, sabem que ens mata la curiositat per saber
sobre el passat i l'herència genètica dels nostres peluts!
·
Chihuahua i Dachshund (gos salsitxa) Dachshund (gos salsitxa) i BEAGLE Chihuahua i BEAGLE



I Bueno
jo aquí us explicat
el tipo de raça que m’agradarien
tipo mestissos , per tenir-los de caça , i també tenir-lo a casa
a Maials ,
i ara jo m’he
aniré a descansar , una mica adéu!!
Bona nit!! In ara us
contaré , per la pròxim ,
però bueno , adéu
, de moment en faré
sol 29 pagines per que
es la edat que
la tinc jo ara de moment
, espero , aquest llibre , espero
que us agradi
, molt , per meva part .

Comentarios
Publicar un comentario